Hidrocele

Un hidrocele (del grec hydros ( ‘aigua’ o líquid) i cele ( ‘quist’ o ‘tumor’) és l’acumulació patolológica de líquid serós a l’interior d’una cavitat en el cos humà.

El tipus de hidrocele més comú és el hidrocele testis, l’acumulació excessiva de fluid en el cordó espermàtic, entre les dues capes de la túnica vaginal que recobreix el testicle i la cara interna de l’escrot.

Patogènia

En termes col•loquials, el testicle està allotjat en una funda, anomenada escrot. Entre ells hi ha una petita quantitat de líquid, que permet que el testicle sigui molt mòbil i sigui menys vulnerable a possibles traumatismes. El hidrocele testis ocorre quan la quantitat de líquid augmenta a causa d’una inflamació d’un o dos testicles, o bé per l’obstrucció d’un vas sanguini o un vas limfàtic, fent evident l’augment de mida de la bossa escrotal. La genesis de l’hidrocele adquirit encara no s’ha resolt completament. Potser que es fonamenti en un antecedent d’inflamació dels testicles, com la epididimitis, un tumor, una torsió testicular o, en un 25-50% dels casos, per un traumatisme.

Normalment, els hidroceles secundaris a infeccions es resolen amb la inflamació.

Quadre Clínic

Sol assemblar-se a una pilota suau que generalment no permet palpar el testicle. Els hidroceles varien bastant de grandària, generalment són indolors i no malignes. Els hidroceles de gran volum causen considerable incomoditat degut a la mida. Un hidrocele pot ser diferenciat del càncer de testicle, ja que l’hidrocele és suau i fluid, mentre que un càncer testicular és dur i irregular.

Tractament

El mètode de tractament més antic consisteix en introduir una agulla i extreure el líquid existent mitjançant una xeringa. No obstant això, a causa de l’alt risc d’infecció i de l’alta probabilitat de recurrència d’un nou hidrocele, aquest mètode s’empra actualment només en pacients per als quals una intervenció quirúrgica no és recomanable.

Actualment es recorre a la cirurgia, que està indicada quan el pacient pateix molèsties o quan se sent incòmode pel seu aspecte. El cirurgià practica una incisió a l’escrot o a la part baixa de l’abdomen, extreu el líquid en excés, i estreny el volum del teixit per evitar que aquest torni a acumular-se, evertint alhora la túnica vaginal de manera que la cara exterior de aquesta quedi cap a l’interior, per tal de recuperar la seva capacitat d’absorció.

La intervenció es fa de manera ambulatòria, encara que sota anestèsia general o locoregional (bloqueig), per la qual cosa és recomanable romandre una nit a l’hospital. Durant un o dos dies després de la intetrvenció el pacient haurà de portar un embenat, i durant uns dies més mantenir recolzat l’escrot amb uns calçotets que ajust entre les cames (anomentat suspensori).

Per motius de la intervenció el testicle o testicles s’inflamen i romanen inflamats per molt temps, un temps que varia de persona a persona, podent ser un mes o més. No obstant això aquesta inflor no és motiu d’alarma ja que la mateixa desapareix amb el temps. La inflamació no impedeix que faci vida normal.

Complicacions

Un hidrocele testicular generalment no afecta la feritilitat. Les complicacions que poden derivar de la cirurgia de l’hidrocele són:

  • Hematomes.
  • Infecció de la ferida.
  • Lesió del teixit o estructures de l’escrot.
FONT: patients.uroweb.org / Wikipedia

En continuar utilitzant el nostre lloc web, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per a que vostè tingui la millor experiència d’usuari. Si segueix navegant està prestant el seu consentiment per a l’acceptació de les referides cookies i l’acceptació de la nostra POLITICA DE GALETES, cliqui a l’enllaç per a més informació. A més, pot consultar el nostre AVÍS LEGAL i la nostra pàgina de POLITICA DE PRIVACITAT.

Tancar