Hiperplàsia Benigne de Pròstata

Què és la pròstata?

La pròstata és una glàndula situada a les vies urinàries inferiors, sota de la bufeta i que envolta la uretra. Només els homes tenen pròstata. S’encarrega de produir el líquid que conté el semen i està formada per músculs llisos que contribueixen a expulsar durant l’ejaculació.

Una pròstata sana té la mida aproximada d’una nou gran, amb una capacitat de 15-25 mil•lilitres. La pròstata va augmentant a poc a poc de grandària a mesura que l’home envelleix.

Creixement benigne de pròstata

Les malalties de la pròstata solen anar associades a l’envelliment, i pot produir alguns símptomes molestos en les vies urinàries inferiors dels homes a partir dels 50 anys. Molt sovint aquests símptomes es deuen a un augment de la grandària de la glàndula, el que es coneix com a creixement benigne de pròstata (CBP). És important saber que CBP no és càncer de pròstata ni arriba a ser-ho encara que es deixi sense tractar. Tanmateix, les dues patologies poden desenvolupar-se al mateix temps en anar envellint, per la qual cosa convé consultar amb l’uròleg per exposar-li qualsevol preocupació al respecte.

En què consisteixen la hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), creixement benigne de prostàtica (CPB)?

La hiperplàsia prostàtica benigna és una afecció benigna comú que, en major o menor mesura, la pateixen tots els homes. Aquesta afecció s’associa als canvis hormonals que es van succeint en envellir aquests.

En aproximadament la meitat d’aquests homes, la HPB pot derivar en un creixement prostàtic benigne (CPB). A partir d’aquí, el creixement pot obstruir el flux urinari, una afecció que es coneix com obstrucció prostàtica benigna (OPB) que apareix en, més o menys, la meitat dels homes que pateixen un creixement.
A la consulta fem referència a aquests tres termes:

Símptomes associats al CBP

El creixement benigne de pròstata obstrueix la uretra o la sortida de la bufeta ocasionant símptomes d’obstrucció. Els símptomes, als quals normalment se’ls coneix com a símptomes del tracte urinari inferior (STUI), poden ser causats pel CBP però també poden ser deguts a altres afeccions que afecten el sistema urinari. En els homes que pateixen CBP, aquests símptomes poden afectar la micció de diverses maneres, a saber:

  • En la manera en què es reté l’orina a la bufeta (emmagatzematge).
  • A la manera d’orinar (evacuació).
  • A la sensació que queda després orinar (posmiccional).

Els símptomes relacionats amb l’emmagatzematge inclouen:

  • Necessitat d’orinar més sovint del normal.
  • Necessitat d’aixecar-se durant la nit per orinar.
  • Necessitat sobtada d’orinar i dificultat per posposar la micció.
  • Pèrdues involuntàries d’orina.

Els símptomes relatius a la micció poden ser:

  • Raig d’orina dèbil.
  • Raig d’orina ramificat.
  • Flux d’orina entretallat.
  • Esforç al orinar.
  • Temps d’espera fins que surt el raig d’orina.
  • Més temps del normal a acabar d’orinar.
  • En casos molt aïllats, retenció urinària crònica o aguda.

Símptomes postmiccionals:

  • Sensació que la bufeta no s’ha buidat del tot.
  • Pèrdues involuntàries o degoteig d’orina poc després de sortir del servei.

Diagnòstic del creixement benigne de pròstata

En primer lloc, el metge o personal d’infermeria elaboraran el seu historial mèdic i realitzarà una exploració física en ocasions inclòs un tacte rectal. A continuació, poden fer-li anàlisis d’orina o de sang, proves d’imatge de la bufeta i la pròstata com una ecografia, i qualsevol altra que es consideri necessària com el cas de la fluxometria.

Vigilància sense tractament dels STUI en homes amb CPB

En cas de tenir una simptomatologia lleu, es pot realitzar un seguiment del STUI.

Consells sobre l’estil de vida

  • Begui almenys 1 litre de líquid al dia i pregunti al seu metge si pot beure més quantitat.
  • Beure menys abans d’efectuar viatges llargs i durant els mateixos.
  • Beveu menys a última hora del dia per no haver-se d’aixecar a la nit a orinar.
  • Eviteu beure alcohol i cafeïna, ja que augmenten la producció d’orina i irriten la bufeta.
  • Intenti fer exercici 2 o 3 vegades a la setmana. El sedentarisme pot diificultar orinar i provocar retenció urinària.
  • Feu una dieta rica i equilibrada.
  • A vegades l’orina esquitxa i pot mullar el seient del vàter o el terra del bany.
  • Per evitar aquesta situació, alguns homes prefereixen orinar asseguts, mentre altres opten per orinar en un recipient i buidar-la a contiuació al vàte.

Tractament quirúrgic en els STUI en home amb CBP

Suposem que ja li han diagnosticat creixement benigne de pròstata (CBP) i que el seu metge li recomana operar-se. En aquest apartat es descriuen diferents opcions quirúrgiques perquè pugui considerar-les amb ell i conjuntament decidir quina és la més indicada per a vostè.

Els factors que influiran en la decisió són, entre d’altres:

  • Els seus símptomes i la seva qualitat de vida.
  • La mida de la seva pròstata.
  • El seu historial mèdic.
  • Els tractaments que pot oferir el seu hospital i el que sigui major en mans del seu uròleg.
  • Les seves preferències i valors personals. No existeix un tractament ideal per a tots els pacients.

Quan ha de pensar en operar-se?

Quan els seus símptomes empitjorin tot i haver rebut tractament farmacològic.
Quan tingui complicacions causades pel CBP o estigui en risc de tenir-les. Aquestes complicacions poden ser:

  • Insuficiència renal.
  • Dilatació dels ronyons.
  • Incapacitat per orinar (retenció d’orina).
  • Infecció recurrent de les vies urinàries.
  • Freqüent presència de sang en l’orina.
  • Si no tolera bé el tractament farmacològic.
  • Durant una intervenció quirúrgica el metge elimina la part obstructiva de la pròstata (també coneguda com adenoma).

Hi ha diferents tipus de procediments quirúrgics, tots ells encaminats a millorar el seu flux miccional. Els principals procediments quirúrgics són:

  • Resecció transuretral de pròstata (RTUP)
  • Incisió transuretral de la pròstata (ITUP)
  • Prostatectomia oberta
  • Tractament amb làser
  • Stents prostàtics
  • Ablació transuretral amb agulla (TUNA)
  • Teràpia transuretral per microones (TUMT)

Vaporització de la pròstata mitjançant làser verd

La vaporització pot ser una opció a considerar si vostè té una pròstata de menys de 100 mil•lilitres. Com amb aquest procediment amb prou feines es perd sang, està recomanat per a homes que necessiten prendre anticoagulants degut a altres patologies.

Com es porta a terme la vaporització mitjançant làser verd?

Per la vaporització amb làser s’aplicarà anestèsia general o epidural. Un cop anestesiat, el cirurgià utilitza un cistoscopi per accedir a la bufeta a través de la uretra sense haver de fer cap incisió a la part baixa de l’abdomen. Aquest instrument porta un làser per realitzar la vaporització i una petita càmera, la qual ofereix al cirurgià una imatge de la pròstata de gran qualitat en un monitor de vídeo. Durant la intervenció, el làser escalfa una petita part de la pròstata, el teixit comença a evaporar al arribar al punt de ebullició. Després de finalitzar, es col•loca una sonda vesical amb la finalitat de drenar l’orina, així com per efectuar un rentat continu de la bufeta i de la uretra amb solució estèril per impedir la formació de coàguls de sang. Haurà de portar sonda uns dies fins que cicatritzi la uretra i pugui orinar per si mateix.

Com em preparo per a la intervenció?

No haurà menjar, beure ni fumar durant les 8 hores prèvies a l’operació per preparar-se per l’anestèsia. Si està prenent alguna medicació haurà comentar-la, ja que possiblement hagi de interrompre varis dies abans de la intervenció.

Quan podré fer vida normal?

En general es pot abandonar l’hospital en 12-48h després de la intervenció. Després de la cirurgia, pot presentar sang en l’orina, i també experimentar dolor al orinar. Aquesta situació pot durar diverses setmanes.

Durant 4 a 6 setmanes després de la intervenció:

  • Beveu entre 1 a 2 litres de líquid al dia, preferentment aigua.
  • No aixequeu pesos superiors als 5 kg.
  • No realitzi exercicis físics intensos i eviti anar en bicicleta.
  • No prengui banys termals ni vagi a la sauna.
  • Eviteu el restrenyiment per mitjà d’una dieta adequada.
  • Si pren alguna medicació, parli amb el seu metge.
  • Eviteu tenir relacions sexuals durant 2 o 3 setmanes. Després d’una vaporització per làser podria experimentar una ejaculació retrògrada, situació crònica en la qual el semen ja no pot sortir per la uretra durant l’orgasme, sinó que es dirigeix a la bufeta i posteriorment s’expulsa al orinar.

Haurà d’anar al metge o tornar immediatament a l’hospital en els següents casos:

  • Si té febre.
  • Si no pot orinar per si mateix.
  • Si té grans pèrdues de sang o dolor.

FONT: patients.uroweb.org / Wikipedia

En continuar utilitzant el nostre lloc web, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per a que vostè tingui la millor experiència d’usuari. Si segueix navegant està prestant el seu consentiment per a l’acceptació de les referides cookies i l’acceptació de la nostra POLITICA DE GALETES, cliqui a l’enllaç per a més informació. A més, pot consultar el nostre AVÍS LEGAL i la nostra pàgina de POLITICA DE PRIVACITAT.

Tancar