Tumor renal (Càncer de ronyó)

El CÀNCER DE RONYÓ és un creixement cel•lular maligne (un tumor) en els ronyons. El seu nom mèdic és carcinoma de cèl•lules renals. Un tumor de ronyó pot ser benigne també. Càncer de ronyó és un terme genèric. Hi ha diversos tipus de tumors de ronyó i diversos estadis de la malaltia. El seu tractament dependrà de les característiques específiques del seu tumor en particular. El càncer de ronyó representa al voltant del 2% dels càncers diagnosticats a tot el món. A causa de l’ús més freqüent i a les millores en la tecnologia de l’ecografia i la tomografia computeritzada o TC, també coneguda com TAC, cada vegada es diagnostiquen més casos de càncer de ronyó en etapes més inicials. El càncer de ronyó es troba més freqüentment en homes que en dones. La major part dels casos es diagnostiquen entre els 60 i 70 anys.

Estadis de la malaltia

Existeixen els diversos estadis de càncer de ronyó. Si el tumor es troba limitat al ronyó, i no s’ha estès a altres òrgans, es diu càncer de ronyó localitzat. En el càncer de ronyó localment avançat el tumor ha crescut fora del ronyó, afectant als teixits veïns, i envaint vasos sanguinis, la glàndula suprarenal, o els ganglis limfàtics. Els metges parlen de malaltia metastàtica quan el càncer s’ha estès a vasos limfàtics allunyats, o a altres òrgans.

Factors de risc per al càncer de ronyó

Les causes del càncer de ronyó són sovint difícils de determinar. Alguns factors de risc generals són el tabaquisme i l’obesitat. Tenir un familiar de primer grau amb càncer de ronyó, o la pressió arterial elevada també són factors de risc potencials. Alguns canvis d’estil de vida, com deixar de fumar, o mantenir un pes adequat, poden reduir el risc de desenvolupar càncer de ronyó.

Diagnòstic

En la major part dels casos el càncer de ronyó és asimptomàtic, el que vol dir que no hi ha símptomes clars que indiquin la seva presència. La majoria dels tumors de ronyó es troben al realitzar una ecografia o alguna prova d’imatge similar realitzada per altres raons, com dolor lumbar.

Atès que hi ha diversos tipus de tumor renal, el metge realitzarà diferents proves per conèixer millor la seva situació concreta. Una tomografia computeritzada (TC) o una ressonància magnètica (RMN) mostrarà la mida del tumor, i si ha envaït venes renals, ganglis limfàtics, o òrgans veïns. Aquestes proves són importants per a plantejar-se tractaments futurs.

Amb els resultats del seu escàner, l’uròleg podrà definir l’estadi de la malaltia. Analitzant el teixit del tumor, obtenint ja sigui mitjançant una operació quirúrgica, o per biòpsia, el patòleg determina el subtipus de tumor i si és o no una forma agressiva. Aquestes dades d’estadi, subtipus i agressivitat del tumor conformen la seva classificació.

La classificació del tumor s’utilitza per estimar el seu pronòstic individual. Basant-se en el seu pronòstic individual, el seu metge li oferirà l’estratègia de tractament més adequada si s’escau.

En alguns casos pot necessitar algunes proves per avaluar la seva funció renal. Això és important especialment si vostè només té un ronyó, o si té risc d’insuficiència renal per ser diabètic, hipertens, té una infecció crònica, o alguna malaltia renal.

Tractament càncer renal localitzat

La millor opció de tractament d’un tumor de ronyó és l’extirpació quirúrgica.
El tumor de ronyó localitzat es pot extirpar tant mitjançant una nefrectomia parcial com una nefrectomia radical. Tots dos procediments es poden fer per cirurgia oberta o laparoscòpica.

Mitjançant la nefrectomia parcial només s’extirpa el tumor, deixant intacte la resta del teixit renal sa. Aquesta tècnica s’empra sempre que sigui possible. Si no és possible treure el tumor i deixar la resta del ronyó intacte el seu metge li recomanarà fer una nefrectomia radical. Això vol dir que es traurà el ronyó en el qual està situat el tumor, al costat del teixit que l’envolta.

En algunes ocasions la cirurgia pot no ser la millor opció. Pot ser per edat o per tenir altres malalties, per exemple. Si el tumor té menys de 4 cm el seu metge pot proposar-li realitzar vigilància activa. Amb aquesta opció el seu metge li programarà un calendari de visites per vigilar el tumor. Si el tumor continua creixent vostè pot necessitar algun tractament addicional. En aquest cas la teràpia ablativa pot ser una bona opció. La teràpia ablativa pot realitzar-se tant amb ablació amb radiofreqüència (ARF) o crioteràpia. L’objectiu d’aquestes tècniques és destruir les cèl•lules tumorals escalfant (ARF) o congelant-les (crioteràpia).

Seguiment

Després d’una nefrectomia per càncer de ronyó el seu metge haurà de planificar un calendari de visites. La freqüència d’aquestes visites dependrà de la classificació del tumor extirpat. El seguiment dura almenys 5 anys. Algunes proves freqüents en aquestes visites són les TC abdominals, les ecografies, les radiografies de tòrax, i les anàlisis d’orina i sang.

FONT: patients.uroweb.org / Wikipedia

En continuar utilitzant el nostre lloc web, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per a que vostè tingui la millor experiència d’usuari. Si segueix navegant està prestant el seu consentiment per a l’acceptació de les referides cookies i l’acceptació de la nostra POLITICA DE GALETES, cliqui a l’enllaç per a més informació. A més, pot consultar el nostre AVÍS LEGAL i la nostra pàgina de POLITICA DE PRIVACITAT.

Tancar