Tumor vesical (Càncer de bufeta)

El càncer de bufeta és una malaltia en la qual es formen cèl•lules canceroses (malignes) en els teixits de la bufeta. El tabaquisme pot afectar el risc de càncer de bufeta. Els sígnes i els símptomes del càncer de bufeta són sang a l’orina i dolor al orinar.
Per detectar (trobar) i diagnosticar el càncer de bufeta, s’utilitzen proves que examinen l’orina i la bufeta. Certs factors afecten el pronòstic (probabilitat de recuperació) i les opcions de tractament.

Tipus de tumor vesical

Hi ha tres tipus de càncer de bufeta que comencen en les cèl•lules que la revesteixen. A aquests càncers se’ls dóna el nom, segons el tipus de cèl•lules que es tornin malignes (canceroses):

  • Carcinoma de cèl•lules de transició: càncer que comença en cèl•lules de la capa de teixit més interna de la bufeta. Aquestes cèl•lules es poden estirar quan la bufeta està plena i encongir quan es buida. La major part dels càncers de bufeta comencen en les cèl•lules de transició. El carcinoma de cèl•lules de transicicionals pot ser de grau baix o de grau alt:

El carcinoma de grau baix recidiva (torna), sovint, després del tractament, però poques vegades es dissemina a la capa muscular de la bufeta o a altres parts del cos.

El carcinoma de cèl•lules de transició de grau alt, amb freqüència, recidiva (torna) després del tractament i amb freqüència a la capa muscular de la bufeta, cap a altres parts del cos i als ganglis limfàtics. Gairebé totes les morts per càncer de bufeta es deuen a malaltia d’alt grau.

  • Carcinoma de cèl•lules escamoses: càncer que comença en les cèl•lules escamoses, que són cèl•lules primes, planes que es poden formar en la bufeta després d’una infecció o irritació prolongades.
  • Adenocarcinoma: càncer que comença en les cèl•lules glandulars (de secreció) que estan en el revestiment de la bufeta. Aquest és un tipus poc comú de càncer de bufeta.

El càncer que està en el revestiment de la bufeta es diu càncer de bufeta superficial. El càncer que es dissemina a través del revestiment de la bufeta i que envaeix la paret muscular de la bufeta o que es dissemina a òrgans propers i ganglis limfàtics es diu càncer de bufeta invasiu.

Etiologia de factors de risc

Els factors de risc del càncer de bufeta són:

  • Consumir tabac, especialment, cigarrets.
  • Tenir antecedents familiars de càncer de bufeta.
  • Estar exposat a pintures, tints, metalls o derivats del petroli en el lloc de treball.
  • Haver rebut tractament amb radioteràpia dirigida a la pelvis amb certs medicaments contra el càncer, com la ciclofosfamida o ifosfamida.
  • Prendre aigua de pou amb concentracions altes d’arsènic.
  • Prendre aigua tractada amb clor.
  • Tenir antecedents d’infeccions de bufeta, com les produïdes per Schistosoma haematobium.
  • Tenir antecedents d’infeccions de bufeta, com les produïdes per Schistosoma haematobium.
  • Utilitzar catèters urinaris per un període prolongat.

Diagnòstic

Es poden utilitzar les següents proves i procediments:

  • Examen físic i antecedents: revisió de l’estat general de salut.
  • Anàlisi d’orina: procediment per verificar el color de l’orina i els seus continguts, com sucre, proteïnes, glòbuls vermells i glòbuls blancs.
  • Cistoscòpia: procediment que s’utilitza per observar l’interior de la bufeta i la uretra i determinar si hi ha àrees anormals. S’introdueix un cistoscopi a través de la uretra cap a la bufeta. Un cistoscopi és un instrument prim en forma de tub amb una llum i una lent per observar. També pot tenir un instrument que serveix per prendre mostres de teixit que s’examinen sota un microscopi.

Estadis

Tractament

Existeixen 4 tipus de tractament estàndard.

Cirurgia
És possible realitzar un dels següents tipus de cirurgia:

  • Resecció transuretral (RTU): cirurgia per la qual s’introdueix un cistoscopi (un tub prim amb llum) a la bufeta a través de la uretra. S’utilitza un instrument amb un petit bucle de filferro en un dels extrems per extirpar el càncer o cremar el tumor amb electricitat d’alta energia.
  • Cistectomia radical: cirurgia per extipar la bufeta i qualsevol dels ganglis limfàtics i òrgans propers que tenen càncer. Aquesta operació es pot realitzar quan el càncer de bufeta envaeix la paret muscular, o quan un càncer superficial afecta un a part gran de la bufeta. En els homes, els òrgans propers que s’extreuen són la pròstata i les vesícules seminals; en les dones, s’extreu l’úter, els ovaris i part de la vagina. En algunes ocasions, quan el càncer es dissemina per fora de la bufeta i no es pot extreure per complet, es realitza una cirurgia per extirpar només la bufeta per tal de disminuir els símptomes urinaris produïts pel càncer. Quan és necessari extreure la bufeta, l’uròleg crea una altra via perquè l’orina surti del cos.
  • Cistectomia parcial: cirurgia per extreure part de la bufeta. Aquesta operació es fa servir en casos de pacients amb tumor de grau baix que envaeix la paret de la bufeta, però que es limita a una àrea d’aquesta. Atès que s’extreu només una part de la bufeta, els pacients poden orinar normalment després de recuperar-se d’aquesta cirurgia. Aquest procediment també se l’anomena cistectomia segmentària.
  • Derivació de l’orina: operació en la qual es construeix una nova via perquè el cos emmagatzemi i elimini l’orina. Fins i tot si el metge elimina tot el càncer visible durant l’operació, és possible que s’administri quimioteràpia a alguns pacients després de la cirurgia per eliminar tota cèl•lula cancerosa que pogués quedar. El tractament administrat després de la cirurgia, per disminuir el risc que el càncer torni es diu teràpia adjuvant.

Radioteràpia
La radioteràpia és un tractament que utilitza raigs X d’alta energia o altres tipus de radiació per destruir les cèl•lules canceroses o impedir que creixin.

Quimioteràpia
La quimioteràpia és un tractament del càncer en el que s’utilitzen medicaments per interrompre el creixement de cèl•lules canceroses, mitjançant la seva destrucció o l’evitar la seva multiplicació. Per al càncer de bufeta superficial, la quimioteràpia regional pot ser intravesical (administrada en la bufeta a través d’un tub que s’introdueix a la uretra). La forma d’administració de la quimioteràpia depèn del tipus i l’estadi de càncer que està sent tractat.

Teràpia biològica
La teràpia biològica és un tractament que utilitza el sistema immunitari del pacient per combatre el càncer. S’utilitzen substàncies elaborades pel cos o produïdes en un laboratori per reforçar, dirigir o restaurar les defenses naturals del cos contra el càncer. Aquest tipus de tractament també es diu immunoteràpia.

El càncer de bufeta es pot tàrtar amb una teràpia biològica intravesical que es diu BCG (bacil de Calmette-Guérin). La BCG s’administra en una solució que es col•loca directament a la bufeta mitjançant un catèter (tub prim).

FONT: patients.uroweb.org / Wikipedia

En continuar utilitzant el nostre lloc web, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per a que vostè tingui la millor experiència d’usuari. Si segueix navegant està prestant el seu consentiment per a l’acceptació de les referides cookies i l’acceptació de la nostra POLITICA DE GALETES, cliqui a l’enllaç per a més informació. A més, pot consultar el nostre AVÍS LEGAL i la nostra pàgina de POLITICA DE PRIVACITAT.

Tancar